En un océano de manipulación navegantes antimilitaristas se encuentran en una isla virtual de desobediencia, noviolencia y construcción de la Paz
Secciones
> Observatorio de conflictos
  Iraq
  Palestina
  Colombia
  EEUU
  Guerra y mujeres
  Infancia y guerra
  Varios
  Afganistán
  Libia
  Costa de Marfil
  Siria
  Mali
  Sáhara Occidental
  Ucrania
  Turquía
> Campañas
  Objeción Fiscal al Gasto Militar
  Desobedece a las guerras
  Contra la I+D Militar
  Comercio y producción de armas
  Juguete bélico
  Feminismo y antimilitarismo
  Locales
  Varios
  Banca
  Educación para la paz
  La guerra empieza aquí. Parémosla desde aquí
  Recortar lo militar
  Contrarreclutamiento
> Documental
  Talleres
  Historia del antimilitarismo
  Noviolencia
  Objeción de conciencia
  Recursos gráficos
  Recursos multimedia
  Teoría política
  Represión
  Medio Ambiente
  Mujeres y antimilitarismo
  Anticapitalismo
  Instituciones militares
  Varios
  Intervencionismo humanitario y misiones de paz
> Informativa
  Movimiento 15M
> Cajón de sastre
  Humor
  Creación
  Comentarios gráficos
  Contactos
  Varios
> Solidaridad entre los pueblos

RAWA: «Si hagués democràcia a l’Afganistan, ara mateix seria una revolució»

Entrevista a l’Associació Revolucionària de Dones d’Afganistan

Sección:Guerra y mujeres
Viernes 30 de septiembre de 2005 0 comentario(s) 2528 visita(s)

per Revolta Global
08 set 2005

Revolta Global ha entrevistat Karim Rahim, col·laborador de RAWA (Associació Revolucionària de Dones d’Afganistan). Els col·laboradors de RAWA són gent que estan les 24 hores del dia a disposició de l’Organització, però no són membres de RAWA. Karim ha estat a Barcelona i hem volgut saber de primera mà què és RAWA.

RG: Què és Rawa?

KR: Rawa és l’Associació Revolucionària de Dones d’Afganistan. Treballa per les dones, per a millorar la situació de les dones dins d’Afganistan. RAWA és fundada en 1977 per Meena, abans de la invasió dels Soviètics en 1979. Ella I altres membres de RAWA van haver de sortir de Kabul i refugiar-se en Pakistan i allí van continuar el seu treball polític i la lluita contra els invasors russos. Agents del KGB amb la col·laboració de la banda fonamentalista de Gulbuddin Hekmatyar van assassinar la Meena l’any 1987. Després del seu assassinat, RAWA va continuar estenent el seu treball a tot el Pakistan entre els refugiats afganesos i dins de l’Afganistan també.

Es va complicar tot molt després de l’assassinat de la Meena perquè el KGB estava dins de l’Afganistan i el partit islàmic d’Hekmatyar dins del Pakistan i era molt fort. Tota l’activitat havia de ser clandestina i molt perillosa. Dins del Pakistan Gulbuddin Hekmatyar va assassinar molta gent democràtica afganesa i dins d’Afganistan molta gent de pensament democràtic també va ser assassinada pel Govern prosoviètic (Khalq-Parcham), les dues faccions del partit prosoviètic.

Rawa comença el seu treball en un moment molt difícil a l’Afganistan. Fins ara està fent un treball polític dins de l’Afganistan amb manifestacions, publicacions contra els muyaidins en el període del 92 al 96 i després contra els talibans fins el 2001. La lluita contra els talibans era especialment delicada des del Pakistan perquè el Pakistan era el principal suport que tenien els talibans. Durant tot aquest període dels talibans, elles patien especialment la repressió perquè lluitaven contra un règim que tenia el suport del propi govern pakistaní.

Rawa és l’organització que ha mostrat la cara dels talibans a tot el món, Europa, EEUU, Canadà, Àsia. Es la primera organització que ha fet això. Ha documentat violacions de drets humans de totes les faccions especialment dels talibans. Van filmar amb càmeres ocultes execucions ... Era impossible que sota el règim dels talibans una persona fes una foto, però Rawa va ser capaç d’anar dins l’estadi de Kabul i filmar l’execució d’una dona i aquesta acció va permetre que a tot el món es conegués la cara dels talibans. Si la persona que estava filmant hagués estat descoberta hauria tingut la mateixa sort que la dona que estaven executant.

RG: Quins són els objectius de Rawa?

KR: El nom de RAWA és un nom molt clar i ja expressa de que estem parlant. La ideologia, el tipus de treball, a qui va adreçat ... és molt clar dins del nom.

RG: Què demana a l’ONU i als governs que tenen tropes a l’Afganistan?

KR: El Govern de Karzai, teòricament instaurat sota els auspicis de les NNUU, no és més que un govern titella dels EEUU. Aquell govern titella es nodreix també dels senyors de la guerra com Dostum, Khalili, Rabbani... que són reconeguts criminals i no només aquests, sinó el mateix Karzai està negociant una reconciliació amb sector talibans com Mottawakil que havia estat ministre d’afers exteriors dels talibans. Hores d’ara dins d’Afganistan no és possible treballar legalment. Es continua treballant clandestinament; RAWA està parlant molt clarament de quin és el paper dels EEUU a l’Afganistan i més clarament de quina és la cara real dels muyaidins i també dels talibans abans i ara. El fet de denunciar que els talibans han tingut el suport del Pakistan, que els muyaidins han tingut el suport de Karzai i que Karzai té el suport dels EEUU, fa que RAWA no pugui treballar obertament. Aquesta és l’opinió de RAWA sobre el govern de l’Afganistan.

Sobre la missió de les NNUU dins de l’Afganistan, no hi ha cap missió, no fan res. Jo no sé perquè estan treballant i ningú no ho sap. Per exemple, NNUU ha donat molts diners per ajudar l’Afganistan, alguns països europeus i asiàtics, també, però aquest diners s’estan utilitzant per construir edificis d’alt nivell i per comprar cotxes de luxe, per sous i dietes; estic convençut que el 65% dels diners van a això i el 35% restant va directament a les butxaques dels Senyors de la Guerra. La missió de NNUU a l’Afganistan és no res.

RG: Però voldrien que la missió de les NNUU i els governs Occidentals treballés per solucionar el problema o més aviat són part del problema i millor que marxin?

KR: Ara tots els Senyors de la Guerra estan armats i hi ha uns vint mil efectius de tropes dels EEUU. Hi ha dos blocs de tropes estrangeres, les americanes i les de la resta del món. Això té un efecte positiu que és que els EEUU no poden fer el que vulguin i no tenen les mans tan lliures, que estan una mica més lligats a justificar que fan davant dels altres països. Si les tropes de la ISAF marxessin ara mateix, es repetiria el que va passar al 92, una guerra civil entre els muyaidins pel poder. Si els muyaidins no lliuren les armes, la situació continuarà sent molt perillosa, es tornaria a la situació del 92.

RG: Quines accions d’informació i de petició de suport porten a Catalunya i quina resposta han tingut?

KR: La situació a l’Afganistan és molt fosca, està molt malament i una manera d’ajudar seria mostrar la cara real de l’Afganistan aquí, seria una gran ajuda. Però el poble d’Afganistan necessita molta més ajuda. Des de fa 30 anys el país està destrossat, milions van haver de fugir, fora de Kabul no hi ha clíniques, no hi ha escoles ... Es podria ajudar els fills de la gent que ha estat assassinada

Militants de RAWA han visitat el Parlament espanyol demanat suport per a les eleccions que es celebraran al setembre. RAWA dóna suport a 14 candidates independents i volien recollir suports institucionals. També va haver un concert amb Lax’n’busto. També van fer una visita al Parlament Basc. A Barcelona es va celebrar un sopar entre amics de RAWA.

RG: Quin és el paper dels homes en el suport a RAWA?

KR: El paper és bàsic. Les dones tenien prohibit moure’s soles i els homes col·laboradors les acompanyaven si havien de sortir al carrer o si s’havien de traslladar d’una ciutat a una altra, sempre hi havia algun col·laborador que feia aquesta funció d’acompanyament. Un altre exemple és que dins de les manifestacions al Pakistan, les dones fan les seves manifestacions al carrer amb les pancartes i els col·laboradors masculins es posen al voltant per garantir la seva seguretat. Són gent que estan les 24 hores al dia a disposició de l’Organització, però no són membres de RAWA. Però també entendreu que els homes sense les dones tampoc no poden fer res i les dones sense els homes tampoc poden fer res, hem de treballar junts, que és la meitat de la població a cada país i que la meitat del treball correspon a les dones. Si ajuntem els dos 50% tindrem el 100% del treball.

RG: Quines reivindicacions concretes té RAWA respecte de drets socials per a les dones?

KR: Reivindica primer de tot educació, especialment per a les dones, en segon lloc la salut, en tercer lloc el suport a les famílies de vídues. Ara hi ha l’objectiu de donar suport a 14 candidates que es presenten a les eleccions del Parlament com a independents perquè puguin parlar sobre els drets de les dones a l’Afganistan dins del Parlament. Aquest és l’objectiu immediat, els altres tres són a més llarg termini.

RG: Què opina RAWA sobre qüestions com el laïcisme i la democràcia?

KR: El laïcisme és un punt molt important és innegociable. RAWA lluita pel laïcisme dins l’Afganistan. El concepte de revolució a Europa fa una mica de por, quina mena de revolució?, però si s’entén quin és el panorama de l’Afganistan, si una organització pot parlar de democràcia o de laïcisme, que durant els talibans les dones no podien sortir de l’habitació, de casa ...si una dona pot sortir de casa, pot treballar en una oficina, si pot fer una vida normal, conduir, això es una revolució. Si una organització pot defensar el laïcisme i lluitar per establir el laïcisme, és una gran revolució. Talibans i muyaidins assassinen una persona si parla de democràcia, moltes persones han estat assassinades per parlar de democràcia. Però jo entenc que una democràcia no és una revolució, però en aquest moment, si veieu com està l’Afganistan actualment, si hagués democràcia a l’Afganistan, ara mateix seria una revolució. Aquest és el pensament de RAWA.


Mira també:

http://www.revoltaglobal.net
http://www.rawa.org/

Comenta este artículo   Volver arriba

Nota: los comentarios ofensivos podrán ser eliminados según nuestros criterios de moderación

   
Volver a la página Principal
Ver comentarios
Spip Sitio desarrollado con SPIP v1.9.2 , un programa Open Source escrito en PHP bajo licencia GNU/GPL.
Licencia de Creative Commons Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons, mientras no se indique otra cosa.