casco insumissia fusil roto
x
casco insumissia fusil roto

Para ponerse en contacto con nosotr@s envíanos un email a noticias @ antimilitaristas.org.

Fares Abu Dakka

Israel-Palestina: del terrorismo de Estado y los derechos de los pueblos

Israel-Palestina: del terrorismo de Estado y los derechos de los pueblos

Texto leído en la concentración celebrada el 7 de marzo 2008 en Valencia

Hoy nos reunimos de nuevo, para condenar el último crimen israelí en Palestina, más concretamente en Gaza, y mostrar nuestra solidaridad con la gente de allí.

Parece que vamos a mantener reuniones con bastante frecuencia, y esto no ocurrirá solamente porque la maquinaria de guerra israelí haya realizado otras agresiones contra los miserables civiles palestinos - esas agresiones no se detuvieron ni un solo día - sino porque el horror se habrá incrementado lo suficiente como para ser notable. Por lo tanto, la cuestión es cuantas víctimas y cuantos niños, sin esperanza ni protección, sepultados bajo los escombros de sus hogares, serán necesarios para que se alcen algunas tímidas voces de la UE o de la ONU, o cualquier otro organismo de los que les gusta llamarse «Comunidad Internacional». La cuestión es cuántas víctimas son necesarias para que ellos digan ¡ya basta! Tal vez 1.000 o 10.000... pongan su número.

Desde luego, a la Comunidad Internacional no le falta hipocresía cuando culpa a Hamas; el pretexto está servido. No es de sorprender que utilicen el mismo argumento que Israel: “es Hamas el responsable por lanzar cohetes a Israel”. Pues bien, vamos a olvidar por un tiempo que Gaza ha estado bajo un asedio inhumano durante este último año, asedio que al menos ha permitido una única entrada por las puertas de la prisión, la de la ayuda humanitaria básica con el fin de mantener en vida a las personas y no permitir que miles de palestinos se mueran en un mismo día. Vamos a olvidar a los que ellos denominan «terroristas de Hamas»; vamos a centrarnos en Cisjordania, donde nunca se han disparado cohetes a Israel, donde el que ellos denominan «hombre de paz», Mahmoud Abbas, “se contiene”. Todos los días hay invasiones a las ciudades de Cisjordania, asedios, controles indiscriminados, asesinatos de activistas que habían depuesto sus armas, en base a un acuerdo entre Israel y el gobierno de Abbas en Cisjordania. Por supuesto, de esto no hablamos... el nivel del horror no es lo suficientemente alto.

Para ser más breves, no es una guerra con los radicales en Gaza o con Hamas, o como quieran llamarles; es una guerra contra el pueblo palestino en todo su conjunto, para que se rinda ante un futuro diseñado por Israel, un destino que haga olvidar a los palestinos su libertad, su derecho a ser tratados como seres humanos y más concretamente, que olviden su derecho al retorno a sus hogares. No se trata únicamente de que olviden sus derechos humanos, sino que deben olvidar que ellos tienen el derecho de resistirse a ese destino diseñado por Israel.

Para nosotr@s, los que estamos aquí hoy no es suficiente demostrar nuestra solidaridad exigiendo una intervención humanitaria. Lo que exigimos es que a los palestinos se les deje la posibilidad de vivir como seres humanos, que se les reconozcan todos los derechos de los pueblos y de las naciones, en particular el derecho a la resistencia.


Text llegit en ocasió a la concentració celebrada el 7 de març 2008 a València

Del terrorisme d’Estat i els Drets dels Pobles

Fares Abu Dakka

Avui ens reunim de nou, per a condemnar l’últim crim israelià en Palestina, més concretament en Gaza, i mostrar la nostra solidaritat amb la gent d’allà.

Sembla que anem a mantenir reunions amb bastant freqüència, i açò no ocorrerà solament perquè la maquinària de guerra israeliana haja realitzat altres agressions contra els miserables civils palestins - aqueixes agressions no es van detenir ni un sol dia - sinó perquè l’horror s’haurà incrementat prou com per a ser notable. Per tant, la qüestió és quantes víctimes i quants xiquets, sense esperança ni protecció, sepultats sota els enderrocs de les seues llars, seran necessaris perquè s’alcen algunes tímides veus de la UE o de l’ONU, o qualsevol altre organisme dels quals els agrada denominar-se «Comunitat Internacional». La qüestió és quantes víctimes són necessàries perquè ells diguen ja basta! Tal vegada 1.000 o 10.000... posen el seu nombre.

Per descomptat, a la Comunitat Internacional no li falta hipocresia quan culpa a Hamas; el pretext està servit. No és de sorprendre que utilitzen el mateix argument que Israel: “és Hamas el responsable per llançar coets a Israel”. Doncs bé, anem a oblidar per un temps que Gaza ha estat sota un setge inhumà durant aquest últim any, setge que almenys ha permès una única entrada per les portes de la presó, la de l’ajuda humanitària bàsica amb la finalitat de mantenir en vida a les persones i no permetre que milers de palestins es vagin a morir en un mateix dia. Anem a oblidar als quals ells denominen «terroristes de Hamas»; anem a centrar-nos a Cisjordània, on mai s’han disparat coets a Israel, on el qual ells denominen «home de pau», Mahmoud Abbas, “es conté”. Tots els dies hi ha invasions a les ciutats de Cisjordània, setges, controls indiscriminats, assassinats d’activistes que havien deposat les seues armes, sobre la base d’un acord entre Israel i el govern d’Abbas a Cisjordània. Per descomptat, d’açò no parlem... el nivell de l’horror no és prou alt.

Per a ser més breus, no és una guerra amb els radicals a Gaza o amb Hamas, o com vulguen denominar-los; és una guerra contra el poble palestí en tot el seu conjunt, perquè es rendisca davant un futur dissenyat per Israel, una destinació que faça oblidar als palestins la seua llibertat, el seu dret a ser tractats com éssers humans i més concretament, que obliden el seu dret a la tornada a les seues llars. No es tracta únicament que obliden els seus drets humans, sinó que han d’oblidar que ells tenen el dret de resistir-se a aqueixa destinació dissenyada per Israel.

Per a nosaltres, els quals estem ací avui no és suficient demostrar la nostra solidaritat exigint una intervenció humanitària. El que exigim és que als palestins se’ls deixe la possibilitat de viure com éssers humans, que se’ls reconeguen tots els drets dels pobles i de les nacions, en particular el dret a la resistència.

Palestina LLiure
http://www.nodo50.org/palestinalliure
palestinalliure( en )nodo50( punto )org

Alternativa Antimilitarista - Moc
Administración RSS